👨🏭 Chagall, una bona introducció
Tant si només et sona el nom com si el tens apamat, acosta't a l'exposició del Palau Martorell
Hello 👋👋
💎 Avui us portem una exposició: Chagall, el color dels somnis, que podeu trobar al Palau Martorell fins al 31 de març.
Tot va començar amb aquest article de Xavier Montanyà a VilaWeb i que us recomano de llegir si teniu pensat anar-hi, ja que explica coses que no es diuen a l'audioguia que es pot llogar per visitar l'exposició.
Una de les coses que em va cridar l'atenció de l'article, és que Chagall, nascut el 1887, era el més gran de 9 germans d'una família bielorussa i eren tan pobres que no havia vist mai una joguina. Un dia va haver de ser atès en un hospital de Sant Petersburg per la mossegada d'un gos rabiós i allà en va veure al pati, però no es va atrevir a tocar-les pensant que eren del príncep.
📍 On és?
L’exposició es troba al Palau Martorell, un centre d'art privat al carrer Ample, 11 de Barcelona. Pel mateix preu es pot visitar l'altra exposició a la sala de baix (si és que n'hi ha, que no sempre és així)
🎨 Explica-me'n coses
🧵 La vida:
Chagall no va tenir precisament una vida fàcil. Com hem dit va néixer en una família molt pobra a Bielorússia i durant la seva vida es va haver d'exiliar dos cops. Des de petit la seva passió era pintar, i va aconseguir traslladar-se a Sant Petersburg per rebre classes, però per culpa de la persecució dels jueus que hi havia a Rússia, va haver de marxar a París (primer exili), ciutat que l'enamora. Més tard torna a Bielorússia per participar en la Revolució del 1917, però arriba un punt que se'n desencanta i veu que el seu art no quadra gaire amb els ideals de la Revolució. D'allà va passar per diferents ciutats i de seguida va tornar a París, però va haver de fugir-ne el 1941 (segons exili) per culpa de l'ocupació nazi. Marxa als Estats Units i allà és on assoleix el reconeixement internacional. El 1946 torna a París i ja no en marxa més.
🎨L'obra:
Tant a França com a Rússia als anys 20 i 30 hi havia el que s'anomena les avantguardes (impressionisme, cubisme, surrealisme, etc.), però ell no hi va encaixar mai deia que "el que feien (…) em semblava massa realista. A diferència d’ells, a mi sempre m’ha temptat més el cantó invisible".
A l'exposició veurem tot de pintures plenes de referències a la seva infància, a París i a l'amor. Les vaques, els rams de flors, persones de la seva família es van repetint al llarg dels anys.
🥽 Què s'hi pot trobar?
L'exposició està dividida en 6 parts:
Orígens: la vida a la sinagoga, el poble, la pobresa, etc
Món sagrat: tot el que li inspira la Bíblia i el seu viatge a Terra Santa el 1931
Èxode: representa l'èxode bíblic del poble jueu com a reflex de la persecució dels jueus durant la Segona Guerra Mundial
Color: França i l'explosió de color que això representa per ell juntament amb el circ, que el fascinava.
París: tota una declaració d'amor a la ciutat i els seus elements més icònics
Faules: Il·lustració de les faules de la Fontaine
Amor: tot un seguit de quadres on el protagonisme son les flors, associades a l’amor de la seva primera esposa, Bella Rosenfeld
😻 Per què m'agrada?
Chagall em sonava d'oïdes, però no em veia cap quadre seu al cap. Després de visitar l'exposició això ja no et passarà
Justa la fusta. Amb l'audioguia no recordo quant vam tardar, però és prou gran perquè et facis una idea de l'artista i prou concreta per no estar-te 3 hores donant voltes per allà i acabar ben marejat si no ets un apassionat de l'art
M'agrada la divisió que proposa l'exposició, fugint de la visió més cronològica que et permet fixar-te més en els trets més rellevats de l'artista
M'ha agradat haver llegit l'article abans d'anar a l'exposició per "saber qui era el Chagall persona" i així sentir-me més propera al "Chagall pintor" i si apareixia una vaca en un quadre, saber-ne el motiu.
☝️ One more thing
A l'article que he comentat al principi, explica que Chagall va viure dos anys de Tossa de Mar amb la seva dona i que d'aquesta localitat en va treure, sobretot, el blau del mar i la vida dels pescadors. Al Museu de Tossa hi ha un quadre seu que no trobarem en aquesta exposició: el violista celeste. Per si necessiteu una excusa per anar a Tossa abans que la colonitzin els turistes un estiu més.